A mesura que passàvem per davant de les portes...


Municipi:Nucia, la
Comarca:Marina Baixa

testing image

A mesura que passàvem per davant de les portes, sempre obertes, de cada casa, i trobàvem els veïns asseguts al carrer en cadires baixetes de corda -els hòmens, normalment, gaudint d'una cigarreta; les dones, normalment, fent ganxet; els xiquets, sempre, berenant-, els meus pares alentien el pas i, sense deturar-se, saludaven i rebien els saluts dels que feia mesos -alguns fins des del darrer estiu- que no havíem vist. «Com esteu?», «Com esteu?», «Ja esteu ací?», «Ja estem ací», «Vos quedeu molt de temps?», «El que queda del mes», «Ai, Marededéusenyor! Com s'han fet de grans els xicons!», «Ai, ells cap amunt i nosaltres cap avall!», «Ei, què tenim de fer!», «Què tenim de fer!», «Ja ens vorem», «Ja ens vorem». Era sempre la mateixa fórmula, amb gairebé les mateixes paraules i expressions, que es repetien com una mena de protocol establert al llarg dels temps. Només ara el pas dels anys m'ha fet comprendre el veritable sentit d'aquell ritual germanívol de benvinguda i retrobament, d'absències i presències enyorades.