M'agrada passejar-me de vegades pels ocres vius dels camps...
Antiga parròquia rural esmentada des del 904. Interessant edificació romànica amb vestigis d'una d'anterior pre-romànica, de planta de creu llatina i absis rectangular, amb campanar d'espadanya. Un fragment de Ferran Canyameres i alguns textos de Josep Masats, entre els quals quatre haikús estacionals ens serviran per retrobar literàriament aquest indret de gran bellesa natural enmig de la plana vallesana.
M'agrada passejar-me de vegades pels ocres vius dels camps, trobar-m'hi un conegut, un saludat i veure el verd daurat de les acàcies... L'església de Gallecs en té quatre al davant. Menuda, austera i romànica. S'encara a un ponent d'aram, de foc i mig morat. Bastida entre els segles XII i XIX, amb pedres vermelloses, de riera, i uns carreus polits. De creu llatina, volta apuntada i arc de mig punt a la porta. Pel peu hi passa un rierol, hi fuig un ànec verd, llampat, i hi canta l'ocellada.
