M'agrada passejar-me de vegades pels ocres vius dels camps...



Antiga parròquia rural esmentada des del 904. Interessant edificació romànica amb vestigis d'una d'anterior pre-romànica, de planta de creu llatina i absis rectangular, amb campanar d'espadanya. Un fragment de Ferran Canyameres i alguns textos de Josep Masats, entre els quals quatre haikús estacionals ens serviran per retrobar literàriament aquest indret de gran bellesa natural enmig de la plana vallesana.

testing image

M'agrada passejar-me de vegades pels ocres vius dels camps, trobar-m'hi un conegut, un saludat i veure el verd daurat de les acàcies... L'església de Gallecs en té quatre al davant. Menuda, austera i romànica. S'encara a un ponent d'aram, de foc i mig morat. Bastida entre els segles XII i XIX, amb pedres vermelloses, de riera, i uns carreus polits. De creu llatina, volta apuntada i arc de mig punt a la porta. Pel peu hi passa un rierol, hi fuig un ànec verd, llampat, i hi canta l'ocellada.