Guaitant el més pur migjorn...


Obra:De mar estant (p. 238-239)
Municipi:Benidorm
Comarca:Marina Baixa

testing image

Guaitant el més pur migjorn, la badia de Benidorm té sobre la carta nàutica el perfil exacte d'una gavina que planeja. L'ala de babord té la punta a la torre de l'Almadrava i el Racó de l'Oix, on els abruptes contraforts de les penyes de l'Arabí presenten la dimissió irrevocable i deixen pas a un dels més amables ovals d'arena de la mar domèstica: la platja de Llevant. L'actual Benidorm nasqué en descobrir aquesta platja i eixamplar-se ordenadament sobre l'est, a través de l'avinguda del Mediterrani, en un projecte urbanístic racional i modern que data del 1954. La platja de Ponent, més dificultada per la geologia i més recent quan a ocupació turística, s'estén fins al Tossal i la caleta. El cos de la gavina és el nucli del Benidorm original, edificat sobre la muntanyeta de Canfali. Allà, les amples avingudes connecten amb carrers antics atapeïts d'establiments turístics, que es ramifiquen a través d'una petita jungla de placetes i carreronets com un sistema capil·lar que irrigara des de les grans artèries el poble vell. El tossalet de Canfali -o Morro de Benidonn, en el lèxic mariner- s'endinsa una miqueta a la mar i constitueix el bec que apunta golut cap a l'Illa. Una curiosa terrassa hexagonal permet veure de prop la font marina de Benidorm, el potent doll d'aigua que a imitació del de Ginebra es projecta des del mar a les altures: una mena de guèiser inventat, el brollador d'un imponent leviatan encallat a les arenes de Benidorm. I continua cap amunt, imparable. A Benidorm, ni la mar no li apagaria la set.