Amarrats al moll de l'ínfim port...


Obra:De mar estant (p. 233)
Indret:Parc d'Elx
Municipi:Benidorm
Comarca:Marina Baixa

testing image

Amarrats al moll de l'ínfim port de Benidorm cau la nit. Desembarquem pugem fins al passeig i ens incorporem al cafarnaüm humà de la capital de l'anonimat. Manhatan Chase Bank, Mamma Mia Pizzas, Singapur Art Gallery -free entrance-, Fast Food Amsterdam, Nefertíttis Sauna... Welcome, Wilkomenn, Benvenutto, Benvenue: Benidorm, de nit.

Fascinats i una mica intimidats, caminem entre l'espectacle de la gent. Una dotzena de senyores finlandeses, realment antigues, se'ns creuen policromes i polifòniques, molt divertides. Un jove amb ulleres de sol d'últim model ens ven un numeret de loteria dels cecs. «Good luck» -Gràcies. El carrer ens enlluerna amb la seua efervescència colossal. Una policia municipal, atractiva i seriosa, perfectament uniformada, vigila el grau d'ordre del desordre. Conduïda per una mena de maniquí de cuiro negre passa una motocicleta gran com un bou, barroca com un altar plateresc. A la vora d'enfront, una parella de jubilats semblen especialment entretinguts a colpejar-se mútuament el cap amb un martellet de plàstic que emet un xiulet pneumàtic cada vegada: «piit!, piit!, piit!».

Fullegem en un quiosc la premsa local i comarcal: Costa Blanca News, Costa Blanca Natritchen, Costa Blanca Krant, Kontact, Look Out, Bij, Ons... També el Canfali Marina Alta en castellà que inclou –mirabile visu- alguna que altra fulla en valencià. Virem cap a la platja de Llevant. No ens cansem de mirar mentre passegem entre les modernes avingudes, amples i netes.

Un enorme negre fulgent passeja amorosit de la mà d'un xic de cabell ros. Al costat del luxós tanatori dos esculturals nòrdics, més aviat granadets, exhibeixen carnosos tatuatges sobre els muscles nus. Tres joves mongetes carmelites se'ls creuen rient feliçment agitades, com si escoltaren per primera vegada un acudit eròtic. Continuem carrer amunt. Ens precedeix una nena punk amb el cabell ert i punxegut, d'un fúcsia impossible. La seua joveníssima esquena camisada fa de pancarta oscil·lant i per un moment ens hipnotitza: «Non, nein, no, niet..., peut être.»

Pizzeries, hotels, comerços de variadíssima mercaderia, més hotels, bars petits i grans, pelleteries, hamburgueseries, restaurants argentins, grecs, turcs, gallecs, indonesis, andalusos, xinesos i fins i tot valencians; imaginatives sales de festa d'un disseny supraplanetari o infraterrestre... Tots els locals van fent la desfilada colorista davant els nostres ulls. Els reclams de neó hi llueixen a cor què vols i presenten totes les cal·ligrafies possibles -i també les impossibles.