Això ja ho sap la mare...


Obra:Això és llarg de contar (p. 195-196)
Municipi:Sueca
Comarca:Ribera Baixa

testing image

Això ja ho sap la mare, fill meu, que d'on està el pare ara no ha tornat mai ningú i que, si fóra veritat que el record té més poder que la mateixa mort, moltes persones estarien vives; perquè només que el recordaren, al pare, totes les persones distingides i importants que l'acompanyaren al cementeri, ja es podria donar per satisfet, ja... Que la mare ja sap que, a Joan Fuster, el va acompanyar encara més gent, però no hi ha cas, que allò pareixia una manifestació de les que ixen per la tele... I aquella nit, el poble pareixia un formiguer, que me'n recorde que el pare i jo eixírem a passejar perquè feia molt bon estar i per tots els carrers hi havia persones passejant, que es veu que no els deixaven entrar a vore el difunt, i era de raó, que allò no hauria pogut ser, perquè n'eren cent i la mare...   I no vull dir-te res de l'endemà, que feia un sol que badava les pedres i una calorassa de Maria santíssima, i això que només era el primer dia de l'estiu, el carrer de Sant Josep estava que pegava un esclafit, que mira si al soterrar de Vicent Vera va vindre gent, però al de Fuster en va vindre més encara, que la mare va vore el poeta aquell de les sabates blanques i tot, que jo em pensava que ja s'havia mort feia cent anys, i pel camí del cementeri no cabia una agulla, i quan aquell xic va tocar la dolçaina i aquell home de la barba...

Vicent Ventura.

Va dir que en aquell cementeri no sobrava ningú, perquè als teus amics es veu que no els feia gens de gràcia el president Lerma, que li xiularen i li van dir quatre coses, però sense fer escarafalls, per respecte a Fuster, la mare es va emocionar de veritat i, més encara, perquè quan el pare va començar a trobar-se malament va ser l'endemà del dia que donàrem terra a ta iaia Rebeca, no sé si te'n recordes, i per això em fa tanta pena anar al cementeri...