A casa, B es troba amb massa hores lliures...


Obra:La cinquena planta (p. 69-70)
Municipi:Sueca
Comarca:Ribera Baixa

testing image

A casa, B es troba amb massa hores lliures, i sense pautes. Un caos. A més, podia fer poc, encara. L'habitatge no estava adaptat, com Sanatori, per a un individu impedit. Dutxar-se, per exemple, amb la inestabilitat que B tenia a les cames, era incomodíssim i perillós. Qualsevol activitat l'esgotava, fins i tot llegir. Va rebre visites. En sentir el timbre eixia al balcó i, pels intersticis de la persiana de fusta, mirava cap avall; segons qui era, responia o no a l'intèrfon. Quan obria la porta llegia als ulls del visitant l'expectació i el temor de qui es topa amb algú que ha flirtejat amb el taüt. Foren dies avorrits. Mentre esperava un avís de l'ambulatori del poble per tal de reprendre la rehabilitació, continuava, sol a casa, fent els exercicis prescrits per Físio.

B es familiaritzà com mai abans amb cada racó d'aquell tercer i últim pis d'un edifici de principis del segle xx, modernista, que ell anomenava «casa meua». Abans de B, però, altres individus n'havien dit «casa meua». Vivim poc conscients de la nostra fugacitat, del nostre paper efímer dins d'una pel·lícula que no té fi. Som uns inconscients que divaguem sense treva, dirigint-nos qui sap cap a on i amb quin objectiu pueril.

Hi havia una habitació que B, pel seu deficient equilibri, evitava: l'àtic, on tenia el gabinet, al qual s'accedia per una escala de caragol estreta i costeruda. Abans de la malaltia, el pis havia estat un contenidor neutre on B havia viscut i treballat sense parar-hi esment. Ara n'era obsessiu contemplador i detector dels incomptables sorolls, no tots de procedència coneguda.