Parlàrem llargament...


Obra:Homenots. Quarta sèrie (p. 363-364)
Municipi:Sueca
Comarca:Ribera Baixa

testing image

Parlàrem llargament, i, com que entre aquells dos envans es tenia una idea molt vaga del món exterior i Fuster crea de seguida un ambient directe i amical, em vaig sentir molt recollit i confortable. De seguida vaig fer un descobriment: vaig veure que la cara d'escàs humor que feia Fuster en el moment d'obrir-me la porta no era pas produïda per l'excés d'aigua constatable en el rodal, sinó que era la seva cara habitual — natural. La cara de Joan Fuster sem­bla tenir un vèrtex: el vèrtex dels seus ulls sortits, que mantenen tibants i estirats tots els teixits de les seves faccions i fins i tot els lligams del coll, que té notòriament crispats. Aquesta crispació general li dóna un estat de presència molt visible — una pre­sència caracteritzada per una agudesa inquieta, ner­viosa i apassionada. És la mateixa cara que de jove tenia Trotski — penso. La mala cara que presenta Fuster sembla tenir per origen la seva activitat in­terna. No és pas això, és clar, però ho sembla.

I aquest fou el meu primer contacte amb Fuster, l'inici d'una relació que des del meu punt de vista s'ha mantingut en una creixent curiositat. Conceptuo l'aparició de Fuster en la nostra àrea lingüística com un fenomen considerable. Si a les illes F. de B. Moll ha estat el primer element pràcticament integrador, a gran escala, de la nostra àrea lingüística, Joan Fuster ho ha estat — i ja veient les coses des del punt de vista polític — a València. Aquesta és la feina decisiva que hi ha a fer: crear la unitat de la nostra àrea lingüística. La finalitat única — encara que sovint inconscient — de l'anomenat renaixement català no és més que aquesta.