L'hotel -Ciudad de Sueca- és nou de trinca...


Obra:Senyals de fum. Un dietari (p. 110-111)
Municipi:Sueca
Comarca:Ribera Baixa

testing image

L'hotel -Ciudad de Sueca- és nou de trinca, inaugurat al novembre. Encara fa olor de vernís i el recepcionista parla un castellà sincopat, mastegant acuradament cada frase. Després descobrirem que, amb l'excepció d'una altra parella, estem sols a l'hotel. Un lloc així provoca verbalitzacions contradictòries en descobrir-te sol. Un dels idiomes implicats és el de la desolació.

Ve a rebre'ns M., flamant novel·lista i pintor, que ens ha fet de contacte per a l'ocasió. Un home discret amb una intel·ligència de veta profunda. Al seu estudi, que ja havia tingut el plaer de conéixer uns anys arrere, veig quadres de música callada, un caos ordenat per pentagrames insospitats. I així li ho escric en el llibre de firmes on, sol·lícit, em condueix.

Abans de l'acte anem a veure J.P. El trobe més vell que la darrera vegada -fa set anys-, amb un groc facial com de pergamí i d'interior. Parlem de tot un poc i de Joan Fuster. A mitjan conversa ens confessa -teatral- que darrerament les paraules que el fan meditar més són d'Aristòtil: «Oh amics meus: no n'hi ha cap, d'amic» (la cita podria ben bé no ser literal). Assegut al seu butacó sòlid i burgés, aquest home que contempla l'efecte en nosaltres de les seues paraules és un dels millors prosistes de la nostra literatura. Ens acomiadem: «per a d'ací a set anys», diu, «si encara som vius».