- Menys llum, sisplau...


Obra:L'home manuscrit (p. 89-93)
Municipi:Sueca
Comarca:Ribera Baixa

testing image

- Menys llum, sisplau, menys llum -diu una veu de baix al meu darrere-. La llum oculta.

Em gire. Un home prim, de cabells i barba negres, cutis pàl·lid i dos punts negres per ulls, seu en una butaca.

- Sega -diu l'escriptor.

Sec davant d'ell, en un sofà. En penombra veig una brillantor en els punts negres que m'inquieta i que m'evoca el llibre que m'ha fet vindre, Alfabet, obra densa d'abismes, d'interrogants que generen interrogants, d'acrobàcies sobre el buit.

- Vinc per fer-li una entrevista -dic-. Per a un magazín de l'institut.

- Deixem-ho córrer -diu l'escriptor-. En tot cas podem xarrar. Sense gravadora, sense prendre notes.

No em deixa, tampoc, fer fotos. El guió de preguntes que havia preparat minuciosament dorm a la cartera.

- Parlem, si li sembla, d'Alfabet -dic.

- Alfabet -diu-. Un error sens dubte.

- ...?

- No havia d'haver-lo publicat. Si més no, d'aquella manera.

S'alça, lentament desapareix entre les cortines del passadís. Em torne a quedar sol. Observe l'home del quadre que em mira, sempre igual, des de dalt de l'arcó. Es contagia, la immobilitat?

Escriptor torna amb un exemplar d'Alfabet. Me'l passa.

L'òbric. Marges de pàgina inundats de correccions i d'afegits en lletra d'insecte. A penes s'hi veu el blanc del paper

- El vaig lliurar massa prompte -diu.

- A mi em sembla un llibre redó -dic.

- Un malson. I sense remei.

- Per què no publica més?

- He fet altres llibres. '

- Obres que es distribuïsquen, vull dir.

- Ningú no llig aquests papers. No cal distribuir-los.

Silenci.

- Per què escriu? -dic.

- A penes escric.

- Què li agrada llegir?

- A penes llig.

Hauria volgut preguntar-li: «a què es dedica, aleshores?».

M'ix, però, una frase no menys insolent, i pueril:

- Què n'espera vostè -dic-, de la vida?

- No res. Confie que ella tampoc no espere res de mi...

I vostè, què n'espera?

Quede mut.

- L'única opció raonable -diu- és la desesperança.

Pense en el guió colgat dins la cartera. M'agrada tindre un mapa, i, a partir d'ell, esgarriar-me. Sense mapa, nàufrag, dic:

- Qui és aquest individu que ens mira? -assenyale el quadre.

- El desconec. De fet ningú no coneix ningú.

- I per què el té ací?

- El comprí en una llibreria de vell. Me'n seduí la mirada. És la d'algú que es busca.

- Sembla que vigila l'arcó de sota, que en protegeix l'interior

L'interior, un misteri. No puc veure un arcó tancat sense fer-hi càbales del contingut.

- No em creurà si dic què hi ha dins -diu l'Escriptor que m'ha llegit la mirada-. I no pense obrir-lo.

- Faré per creure.

- D'acord.

Escriptor queda en silenci, mirant-me.

- Aquest arcó -diu- dissimula una entrada.

- ...?

- L'entrada a un pou.

Mire els seus punts negres o ulls, mire els ulls del quadre. Insondables, ambdós.

- L'he advertit que no em creuria -diu.

- Què hi ha -balbucege- dins del pou?

- Tot -diu.

- ...?

- Absolutament.

- ...?

- Incorpòriament.

- ...?

- Esperant qui no tema la tenebra.

- ...?

-Qui faça ús lúcid de l'alfabet, suprema invenció de l'home.

- ...?

- Unint lletres, construirà paraules; combinant paraules, ordirà frases; lligant frases, obtindrà paràgrafs. I així indefinidament, indefinidament, indef.

Calla. M'observa sever.

- Vol ser escriptor? -diu.

- Escric cada dia. No sé si sóc escriptor.

- Entesos. Té dues opcions: pot usar l'alfabet a plena llum, redactar articles, intervius, ressenyes, cròniques, etc., o pot, en canvi, fer literatura. Si vol i si pot fer literatura, li cal un pou. Sense pou, no hi ha literatura.

Els punts negres d'Escriptor s'han dilatat. Potser també els meus, a mesura que m'habitue a la fosca i que la fosca em sembla llum.

Ulls dilatats per a veure, per a fer literatura?

Hem raonat uns minuts, encara, de coses alienes al meu guió. Sense gravadora, sense fotos, sense prendre notes, des de la desesperança.

En tornar al carrer el sol m'encegava.