Jo tenia dotze anys...


Obra:L'home manuscrit (p. 16)
Municipi:Sueca
Comarca:Ribera Baixa

testing image

Jo tenia dotze anys i era un d'aquells estius grocs de quan els meus pares vivien, quan cada dia era ple d'hores lliures. Passàvem els estius ací, on visc ara, un poble de la costa que depèn administrativament de Sueca, i on a l'hivern no es veu una ànima. No diré el nom d'aquest poble; n'hi ha molts, així. On ara hi ha finques, adossats, urbanitzacions i asfalt, abans hi havia dunes i conreus. Recorde vivament la nostra casa: blanca, plena de finestres, encarada a la mar, amb una terrassa de paviment roig. Tanque els ulls i m'arriba, del seu celobert, olor de lleixiu i de roba humida, neta, draps multicolors que penjaven de filferros, titelles agitats pel vent. La mare imposta el meu nom, em convoca a dinar. Ensume la paella, ensume el fum de la pipa del pare. Sent les ones, que sentia tothora per bé que només de nit n'era conscient, del llit estant, amb la finestra oberta; abans d'adormir-me imaginava mons ocults sota l'aigua, fins que em submergia en el món de la son, també ocult. Redolen els daus sobre el vidre del parxís, amb pauses intercalades. Els pares juguen a la terrassa. Els veig, sent els daus, molts anys després d'aquella vesprada que partiren amb el Morris i no tornaren. Desaparegueren. Més tard desaparegué la casa. Ara hi ha un bloc d'apartaments de vuit pisos. Queda el so de les ones, només, i jo que, de moment, ho recorde. Des d'aquesta casa on ara visc també sent les ones, no tan a prop, una mica esmorteïdes. Ara mateix, mentre escric, les sent. Continue imaginant mons ocults.