Per a mi, la imatge de Banyoles...


Municipi:Banyoles

testing image

Per a mi, la imatge de Banyoles és associada a la dels aperitius parsimoniosos consumits sota els porxos de la meravellosa plaça, gaudint de l'espectacle de les sardanes més ben ballades del món; i a la conversa amb els amics (el poeta Jordi Cots, originari de la vila, el farmacèutic Alsius, el noi Genover, el notari Saura, en Butinyà...) asseguts davant de l'Hotel Mundial (avui malauradament desaparegut) o del Flora; a la botiga del germà de l'historiador mossèn Lluís Constants, on tafanejava i comprava alguns objectes antics, abrandat per la paraula del venedor; al museu Darder, que motivà, en part, la meva obra Les his­tòries naturals, influïda per «les restes viscerals» i la maca­bra pell humana; a les obres d'habilitació del museu de prehistòria (hi vaig coincidir una vegada amb el doctor Lluís Pericot); a la sortida de la missa dels diumenges a l'església de la Mare de Déu dels Turers o del monestir (ambdós, edificis gòtics); a les llums tremoloses dels ciris quan visitàvem els «monuments» de Setmana Santa; i —per què no?— a l'oca amb peres, a les botifarres dolces i als alls de Banyoles. De tot això acostumo a parlar-ne quan em trobo amb l'amiga Lourdes Güell, filla de Banyoles i auto­ra de la bibliografia més completa de la meva obra.