La iglésia parroquial queda al mig de la vila...


Obra:Viles i ciutats de Catalunya (p. 190-191)
Municipi:Igualada
Comarca:Anoia

La basílica de Santa Maria pertany a l'estil renaixentista català, el qual, als segles XVI i XVII, va succeir el gòtic tot introduint dins la nostra arquitectura elements classicistes. Hi ha una sola nau amb sis petites capelles per banda i, entre els molts elements artístics que s’hi poden conservar, s'ha de destacar el Sant Crist, el qual, d'ençà de l'any 1590, en què es produí el miracle segons el qual aquesta efígie va suar sang al llarg del Divendres Sant, ha tingut un important paper en les celebracions religioses i populars de la vila. Davant la portalada de la basílica, després d'haver visitat el Sant Crist, podrem llegir els següents textos en què diversos autors en donen la seva visió i donen constància, també, de la significació que té per a Igualada. Cal esmentar que, si el lector sent interès per llegir altres textos d'autors que han cantat el Crist, Antoni Dalmau i Jover va recollir una Corona poètica en la qual apareixen 55 composicions que li foren dedicades. També davant la basílica podem llegir un text del Baró de Maldà (Barcelona, 1974 – Barcelona, 1818) en què a part d'elaborar una succinta descripció de la basílica i del Crist, també permet al lector de fer-se una idea del rostre i el caràcter de la ciutat en el segle XVII, un moment en què, tal com es pot palesar en l'últim paràgraf, Igualada ja ha començat a tenir un important paper dins el context socioeconòmic de la comarca.
testing image

La iglésia parroquial queda al mig de la vila amb son campanar, que és quadrat, amb dos finestrals per part amb una petita cucurulla sobre de enrajolat de València. Lo interior de la iglésia és capaç, en la que se venera en lo altar major dins de son camarín una molt miraculosa i piadosa imatge de Cristo crucifícat, la qual és tota casi negre, y se li reparen a algunes com gotes de sang, que jo he vist i adorat a aquella sagrada imatge del Redemptor. Lo pedestal d'aquell altar major és de marbre molt primorós, amb l'acció al viu d'uns com atlantes que lo aguanten al coll bo i arrupits. La portalada i frontispici de la parròquia és vistosa i en lo més alt queden per remate algunes figures de pedra i, d'estes, la de la Mare de Déu en sa Puríssima Concepció. Queden altres dos iglésies i convents en la vila, a saber: escolapios i agustinos calçats. Hi ha una prou bella rambla en Igualada, que la circueix per fora.

Molta part del terreno se rega per la còpia d'aigua de una sèquia, el que està plantat de moltes vinyes, que donen bastant vi, del qual se fabriquen aiguardents per lo comerç a altres poblacions.

Se conten en Igualada catorze fàbriques de sombreros, vint-i-quatre fàbriques de llana, quatre de seda, cinc d'aiguardents i una de sabó, amb lo que se fa notòria l'aplicació de sos naturals.