I el mussol, amb els aires cançoners...


Obra:Obres completes. Poesia (p. 776 i 777-778)
Comarca:Bages

testing image

I el mussol, amb els aires cançoners

d'aquell que sempre sembla que descansi

i s'ha tornat feixuc i ranci

de tant dormir amagat als olivers,

però que sap una llargària

dels ossos i l'aroma del passat,

i remuga en el blau de Montserrat

la seva vida fosca i sedentària;

no perquè el llop en tingui una sorpresa,

ni perquè el llop se n'hagi de servir,

sinó amb el to de qui per ell s'ho resa,

el mussol lentament comença a dir:

"¿Veus la muntanya, allà on el gep s'ensota

i a la vora mateix de l'estimball?

¿No hi endevines com un gran cavall,

i allà no hi veus la pota?

¿No et sembla com si estés encabritat,

com si li fessin nosa mos i brida?

Doncs, guaita'l bé, que és el Cavall Bernat,

i escolta, que la història et ve a la mida. [...]

 

Però entre aquestes bèsties, pasturava

un cavallàs, que era el Cavall Bernat,

i renillant esperitat

era d'ànima prava;

perquè volia rompre aquest castell

a cops de ferradura,

i no hi havia penya dura

contra la seva guitza de martell.

Fins que un dia fou tan avalotat,

que El-qui-desferma-el-vent, a i cops de vara,

el deixà estabornit i estenallat

en el mateix indret on tu el veus ara.

I escolta, llop: si et creus que aquests turons

són els patíbuls de la teva gana;

que aquí no hi ha unes lleis i unes raons,

i que la pedra no és qui mana,

per molt que t'encarcaris de ronyons,

t'hi esclafaran com una corcollana.

 

Que no és sols el cavall; altres gegants

aquí volien esbullar les troques,

i aquests cingles per ells no eren prou grans;

i El-qui-desferma-el-vent alçà les mans

i va deixar-los convertits en roques.