B es féu dur en taxi...


Obra:La cinquena planta (p. 209-211)
Indret:Casalot
Comarca:Ribera Baixa

testing image

B es féu dur en taxi, una vesprada, a les proximitats del casalot d'Albalat. Potser mig segle enrere aquell casal havia estat, com el de Gelita, enmig dels horts, lluny del trànsit humà. Ara, la carretera de Sueca a Algemesí, recentment reformada i ampliada, hi passava a la vora. L'edifici era molt paregut a l'Asil d'Ancians i a l'Escorxador Municipal, ambdós de Sueca, dissenyats pel mateix arquitecte, Bonaventura Ferrando. Es trobava en un estat no ruïnós, però sí d'abandó. Amb una càmera digital adquirida per a l'ocasió, B en va fer fotos des de tots els costats, inclosos detalls minúsculs.

El dia començava a enfosquir-se; el sol, tímid, ja no escalfava. No hi havia ningú tret dels cotxes que circulaven, rabents, per la carretera. B tingué un pensament temerari. Circumdà, atent, la casa, buscant-hi un punt feble, i el trobà en un finestró on el vidre havia sigut substituït per un tauló de fusta. No li costà massa de forçar-lo. L'obertura tenia l'amplària justa per al seu cos.

L'interior de la planta baixa estava ple de trastos: eines del camp, un motor d'aigua, una bicicleta antiga, pur rovell, amb les rodes desinflades, caixes de fusta per a transportar taronges, botelles de vi i de conyac buides... A penes s'hi podia circular. La pols i el tuf d'abandó agermanaven el conjunt heterogeni d'objectes. Penjat a la paret, un calendari mostrava una jove amb una bata blanca, totalment despassada, oberta al seu cos nu. B coneixia la jove: Físio. No n'hi havia cap dubte. Asseguda de cara, amb les cames molt, molt separades, Físio exhibia el sexe obert, rogenc, humit. Des del seu rostre de pell fina i clara, amb la cabellera solta, Físio mirava amb ulls entretancats. Quant de temps estava allà, Físio? El calendari era de l'any 2003, i ara eren al 2007. Havia passat sola tantes hores, tantes nits, entre andròmines polsoses, escoltant el vent, les pluges, les pedregades, sentint de lluny els cotxes -com ara els sentia B- durant quatre anys?

Era difícil no mirar-la. La vulva recordà a B un dels dibuixos d'Orofila que havia vist, un any enrere, a la seua habitació de Sanatori. Arquitectura incomprensible.

A sota del calendari hi havia una calaixera de fusta fosca esguitada, ací i allà, per foradets amb serradura. Un festí per als corcons. Al primer calaix: mistos, claus velles, llibretes, un llapis, un tornavís, caragols, cartutxos d'escopeta, un martell, dues bombetes... Al segon calaix: ampolles de vidre amb tap de suro. Els últims calaixos estaven atapeïts de novel·letes eròtiques il·lustrades amb fotos; esgrogueïdes, manotejades, amb dones mostrant-ho tot, amb parelles en tota mena de postures.

Una escala costeruda donava al pis de dalt.