GELITA: Durant l'última visita


Obra:La cinquena planta (p. 194-195)
Indret:Casalot
Comarca:Ribera Baixa

testing image

GELITA: Durant l'última visita que li vaig fer a Sanatori, Oro em volgué mostrar una cosa. Cridà un xicot que es deia Tomàs, miop, cepat, que feia de xofer. Tomàs ens ajudà a pujar a un furgó. Oro i jo cabíem al costat d'ell, en dos seients d'escai amples, un dels quals tenia un clivell per on es veia l'esponja de dins. Havent eixit de Sanatori, Tomàs deixà la carretera i es desvià cap a dins del bosc, a mà dreta, per un camí de pols fatal, ple de bonys i de clots. A pesar que Tomàs conduïa lent i amb precaució, el trajecte, que només degué durar vint minuts, se'm féu etern. Tomàs va parar, baixàrem del furgó, Oro m'agafà de bracet i caminàrem unes passes fins que ens trobàrem al davant un edifici antic mig tapat pels arbres. Jo mirava Oro, esperant una explicació. Ella no em mirava. Vaig entendre que volia que m'hi fixara. Férem la volta al casalot, antic però molt ben conservat. Era gran, d'un estil paregut al d'algunes cases de ric bastides per ací, per la Ribera, abans de nàixer jo. Tan paregut, que aleshores ho vaig copsar: era la casa dels afores d'Albalat, on Oro havia viscut en acabar els estudis, d'on havia hagut de fugir per tot allò de les calaveres. En aquell moment vaig creure, convençuda, que si m'hagueren dut als afores d'Albalat no hi hauria trobat la casa, que l'havien traslladat, rajola a rajola, fins aquell bosc. Em vaig quedar atònita mirant Oro, esperant una explicació.

OROFILA: Aquella continua allà, deteriorada, utilitzada com a magatzem d'eines del camp. La que tens davant és exactament la que jo comprí i on vaig viure. Quan vaig contar a Mogort què m'havia passat de jove, volgué que la recuperara.