Gualba mateixa s'ha purificat, en la serenor del crepuscle...
Aquest saltant de la riera de Gualba, que es precipita per un terreny esglaonat de 133 metres d'alçaria, i els seus voltants pot ser el lloc idoni per a la lectura d'alguns fragments de Gualba, la de mil veus, d'Eugeni d'Ors, que va fer diverses estades en el municipi abans de 1915. El salt converteix la riera en un corrent d'escuma blanca, que es creu que és la que ha donat el nom mil·lenari de Gualba o Aqua Alba ("Aigua blanca").
Gualba mateixa s'ha purificat, en la serenor del crepuscle. Ara deixa oblidar que fa una hora la seva viciosa vegetació, a la falda del vell Montseny de cos nu, havia suggerit una imatge obscena. -Més tard serà nit i sota la vegetació jaurà la negror i en la negror, les misterioses larves. -Mes ara els vénen de Gualba com una cosa clara, íntima, com una part d'ells mateixos que ha restat a baix. La veuen tota acollidora, que en les petites cases disperses s'ha encès algun llum pàl·lid.
