...Eren mil veus
Aquest saltant de la riera de Gualba, que es precipita per un terreny esglaonat de 133 metres d'alçaria, i els seus voltants pot ser el lloc idoni per a la lectura d'alguns fragments de Gualba, la de mil veus, d'Eugeni d'Ors, que va fer diverses estades en el municipi abans de 1915. El salt converteix la riera en un corrent d'escuma blanca, que es creu que és la que ha donat el nom mil·lenari de Gualba o Aqua Alba ("Aigua blanca").
... Eren mil veus. Era un himne generós d'orgue magnífic.
Les aigües del Montseny prenen en descendint els camins més sobtats. Clars camins entre les pedres nues, o celats entre les tofes de les arbredes; camins de torrent, camins de xaragall, camins de gorja i de cascada. Les venes es destrien, serpegen, es separen, tornen a ajuntar-se, rompen o s'esmunyen, s'adormen o bullen i es precipiten furients. Les més variades caixes i conques fan a aquestes líquides cordes de ressonador o recullen el buf d'aquesta aspiració en tubs de planyívola o serena música, o triomfal. Ara llencen un mugit formidable, ara canten, ara parlen, ara parlotegen, ara ploren en lent degotall, ara, ascondides, eleven un tenuíssim sospir. Mil veus, mil veus i una veu sola. L'orgue canta ensems amb totes ses flautes, amb tots els seus xiulets, amb tots els seus registres, en acordada multitud. És veu de violí i veu de viola. És veu de fagot i de xirimia. És veu de trèmolo fort, de trèmolo suau, de quinzena, d'octava tapada, de violí de tretze, dels vells i les velles, d'oboè, de clarí, de baixoncel. És veu de bombarda, de cimbel, de cimbel baix. És veu de nasard i de trompeta bastarda i de trompeta. És veu de tro i veu de salm. És la veu que s'anomena vox coelorum i la veu que s'anomena unda marís.
