L'Estartit dóna l'esquena al nord...


Obra:Tres guies (p. 211-212)

testing image

L'Estartit dona l'esquena al nord i queda resguardat —malauradament la tramuntana no respecta res— per l'alineació rocosa que davalla del Montgrí, segueix per Montplà, fa les tres corbes dels Maures i s'allarga horitzontalment per les Salines, fins a la Barra. Aquest vessant muntanyós té un aspecte aspre i pobre, com tota la muntanya de Torroella, que és un dels paisatges entre feudals i ascètics més típics de Catalunya. Els dies molt clars aquests penyalars tenen una coloració metàl·lica —gris plata amb un halo vermellenc— que sembla espurnejar. Quan hi ha un lleuger tel de boirina, tenen una vaga coloració verda, surten unes taques com d'herba seca i d'espígol, els morats de la farigola i els grisos del pedruscall prenen la suavitat del plomatge de les tórtores. El poble està edificat al punt mateix en què les sorres de la platja de Pals moren al peu de les roques d'aquesta alineació muntanyosa. Moltes cases són edificades en realitat sobre l'arena, però tota una successió d'elles s'aixeca sobre la riba de les roques. En dies de mal temps, el millor, per a aguantar-se en les aigües de l'Estartit, es fondejar-se davant aquestes cases, en roda o donant un cap en terra.