En el punt més alt del Montgrí...


Obra:El meu país (p. 464 i 465)

testing image

En el punt més alt del Montgrí hi ha un castell medieval. És un dau de pedra considerable, que manà edificar Jaume II i que no s'acabà. Forma un gran quadrat cenyit per altes muralles coronades de merlets, acabats en punxa, amb una torre en cada angle. És tot de pedra picada sobreposada en fileres horitzontals. No té més entrada que una porta oberta a migdia, sobre la qual, al cim del mur, hi ha un matacà. En la mateixa paret de migdia s'obre una finestra, partida per una columna amb el seu capitell corresponent. Cap més obertura, fora de les espitlleres, no s'obre a l'exterior. L'interior està sense edi­ficar. La impressió que produeix el dau de pedres, que, des de principis del segle XIV, ha aguantat, impàvid, les imponents tramuntanades de l'Empordà, és d'una gravetat altiva i d'una simplicitat amb força poderosa. Tot fa pensar que el castell de Santa Caterina — com així s'anomena en el país — fou manat edificar pel rei per tenir a ratlla la casa comtal d'Empúries, després que aquesta hagué construït el castell i palau de Bellcaire. [...]

En tot cas, el castell de Montgrí és el botó de la roda de l'Empordà, fins al punt que es pot dir que la nostra vida consisteix a anar voltant aquest cas­tell, per terra i per mar. Les muntanyes que el su­porten tenen una nuesa mineral, però el seu perfil és d'una dolçor fascinadora. Són d'un color de coll de tórtora sobre un fons de flor de farigola, morada.