Ell li havia explicat...
Aquest saltant de la riera de Gualba, que es precipita per un terreny esglaonat de 133 metres d'alçaria, i els seus voltants pot ser el lloc idoni per a la lectura d'alguns fragments de Gualba, la de mil veus, d'Eugeni d'Ors, que va fer diverses estades en el municipi abans de 1915. El salt converteix la riera en un corrent d'escuma blanca, que es creu que és la que ha donat el nom mil·lenari de Gualba o Aqua Alba ("Aigua blanca").
Ell li havia explicat:
—No hi ha altra manera raonable d'arribar que a sol post; gairebé, per aquest temps, a nit closa.
Ella havia respost, entre dues besades, una a cada pols d'ell:
—Millor! Com me plau, a nou lloc, una arribada així, nocturna! És bo que Gualba se'ns presenti, d'antuvi, com una comèdia als ulls de l'espectador: en una situació obscura, que només les al·lusions van, a poc a poc, fixant. Les primeres al·lusions de nostra Gualba seran els seus arbres en la negror, els seus viaranys, en la penombra... Tota una nit per a endevinar, tota una nit per a fantasiejar! La llum de la matinada completarà l'«exposició» i coneixerem el plantejament de la «intriga».
Mes, a primera hora de l'endemà, abans de conèixer la intriga, ja n'havien sentit l'orquestra.
