I començaren a donar la volta a l'esplanada.


Obra:Solitud (p. 240-242)

testing image

I començaren a donar la volta a l'esplanada. El curull del Roquís era la major altitud de la rodalia i la dominava en una gran extensió. La Mila retrobà ben tost el Roquís petit, com una gorra de cop caiguda als peus de son germà gran; la planureta anular de Ridorta encentrant, com la nina d'un ull, son bufó turonet; l'entrellat d'arbredes, comes i camins, que acompanyava fins a Llisquents, la rústega vila terrassana, acusada en l'enterboliment de les distàncies per l'espurna, resplendent com una lluentina, de la bola metàl·lica de son campanar; les cilíndriques pilastres de Torrelles, les apartades maresmes ensorrades, i tanta i tanta de cosa més, perduda en aquell gran llenç del terrer.

Voltaren una altra mica, vegent sorgir les corregades capritxoses dels Roquissos, la carena allargassada i sacsonera del Mitjà, semblant, d'aquella alçària estant, a un budell descobert de la gran moca de pedra; i darrera la carena, el seguit de la plana, ara d'un to polsós, que li donava la manca de vegetació; i al fons, noves muntanyes encara, blaves, transparents, d'aquarel·la... Cinquanta passes més, i la banda de llevant es descobrí a sos ulls.

Aleshores sí que la Mila els clogué ben de pressa, enlluernada altre cop per un sobtat i llampegant miroteig d'espill. ¿Què era aquella ratlla de llum, llarga i feridora, que migpartia travesserament el cel i la terra? El pastor ho digué amb una paraula sola, amb una paraula màgica:

—La mar!

La Mila va tombar-se com fiblada.

¿Que allò era la mar, quelcom imponderable de què havia sentit parlar tantes vegades?

Parpellejà repetidament, fent una gran neteja de ses còrnies; després tornà a mirar, esbatanats els parpres, fixes les ninetes, resistint heroicament el guspirejant pampallugueig encegador.

—La mar! La cosa mai vista...! La mar gran dels peixos, dels naufragis, de les sirenes, de les grotes virolades, de les petxinetes i llerons...! —I per sa memòria passaren com una exhalació els ex-vots de la capella, les narracions del pastor, les dites i recontes d'abans d'anar a la muntanya, tot lo que li havia parlat d'aquella mar tan retreta i exalçada pels homes...Una alenada de desil·lusió l'enfredorí de cap a peus.