Havien passat un terradet i entrat a la cuina.


Obra:Solitud (p. 74-75)

testing image

Havien passat un terradet i entrat a la cuina. Era una peça molt gran, quals parets i sostre, emmascarats d'ombra i de fum, semblaven fer-se enrere per a que no les atrapessin les mirades, i tan sols la llepada viva d'una peça d'aram o llautó anunciava certament on eren. Sota el faldar de la xemeneia espurnejava un grapat de caliu, i vora el caliu negrejava quelcom: potser una olla. Clavada de ses quatre potes aixenquellades en la penombra i en positura èrtica, la llarga taula semblava un animalàs sense cap que es prepares per a envestir als que entraven.

La Mila encara entrellucà la pedra esmolada i llefiscosa d'una aigüera, les portes d'un armari, el torn de passar farina... Mes tot lo altre restà per a ella en el misteri: un misteri farcit de sorpreses i estranyors.