Entraren en una sala gran...


Obra:Solitud (p. 75)

testing image

Entraren en una sala gran, on no hi havia altres mobles que un rellotge de caixa, un parell de taules i unes quantes cadires. A terra, estesa sobre l'empostissat i arrambada a la paret, jeia una llarga biga, que pareixia una serpent morta. Veient aquella sala esbalandrada, la Mila es recordà de la solitud de les muntanyes, amortallades per la boira negra del capvespre, i sentí esgarrifances.

El pastor li contà que abans, en el dia del sant, s'hi ballava en aquella salassa, mes que ara el senyor Rector ho havia privat de por que se n'anés al sol, perquè estava molt consentida.

De l'un costat la sala era cega, de l'altre, tenia dues portes i, al fons, un balcó.

—Entrem ací primer. És la vostra cambra, ermitana.