Després prengueren la paraula altres senyors presents...


Obra:Crim de Germania (p. 161-162)
Municipi:Gandia
Comarca:Safor

testing image

Després prengueren la paraula altres senyors presents, demanant informes sobre la vinguda de la gent de mossèn Lluís Oliver, coronel de les banderes de Catalunya, que havien de venir per terra des de la Plana, i dels catalans que havien d'arribar amb vaixell. Altrament, bona part dels presents semblava estar d'acord amb la proposta del virrei. Però ni el comte d'Oliva, ni tampoc el duc de Gandia, havien canviat d'opinió, que aquest últim va intervenir de nou amb les paraules següents:

-Senyor comte de Melito, deixem les coses clares. Jo sóc del pensar que si els enemics vénen contra mi cal eixir-los a l'encontre i plantar-los cara que "a bon cavaller mai no li falten armes". I declare que la nostra conducta envers les tropes agermanades em sembla un oprobi, perquè ja els tenim tres dies als talons, seguint-nos de petja, i només fem que fugir de la crema, com si fóssem rates escaldades. Altrament,  jo ja ho he dit adés: si deixem els hòmens de la Germania solts, lliures a la seua voluntat, qui guardarà l'horta, les vinyes, els canyamelars, l'aviram de les masies, els animals de bast?... La solució que proposeu, senyor virrei, em pot fer un dany de dos-cents milers de ducats. Pèrdua que no estic disposat a consentir, si no vull arruïnar-me.

»He de dir, també, que no veig la situació tan fosca com la veu el virrei. El nostre exèrcit disposa de quatre-cents genets, i molt fets al combat, mentre que ells no tenen a penes cavalleria. O potser la noblesa valenciana té por d'aquest ramat de menestrals i llauradors, tot gentola de mitja capa, que per no saber no sabran ni agafar una arma?»