El virrei, en fer-se sabedor d'aquell perill...


Obra:Crim de Germania (p. 157-158)
Municipi:Gandia
Comarca:Safor

testing image

El virrei, en fer-se sabedor d'aquell perill, ordenà cridar els més importants cavallers a la sala de Corones del palau Ducal. Don Diego, com quasi era ja habitud en ell durant aquella campanya, s'havia passat la nit en vetla; havia vist la davallada de cinc astres, i anava corprenent-lo la certesa que si lluitava contra l'exèrcit agermanat perdria irremeiablement la contesa. Perquè des d'aquella estranya conversa amb el senyor de Cocentaina, el somni de la clepsidra li venia al cap bastant sovint, el considerava de mal averany i anava minant-li el coratge.

Quan a la col·legiata de la ciutat tocaven vespres, els cavallers començaren a acudir a la sala de les Corones, una espaiosa cambra de belles finestres, des d'on es podia contemplar la frondosa horta de la Safor i, poc més enllà, com una cinta atzurada, la mar Mediterrània.

Els nobles estaven inquiets; s'hi havien agrupat a rogles de quatre o cinc persones i parlaven de baix en baix. Al cap d'uns instants hi entrà el virrei, que després d'haver saludat algun dels cavallers més principals, i sense més preàmbuls, els va parlar de tal guisa:

-Il·lustres i valerosos senyors, no cal que us recorde per què som ací i quin és el nostre objecte. Ja que per tots és ben palesa la gran gosadia i desvergonyiment dels agermanats, i la destrossa que han fet, i faran, pertot arreu del nostre Regne, si no hi posem remei.

»Menestrals, llauradors i homes buscant fortuna ens han insultat a València i al castell de Corbera, han combatut Xàtiva, i després han bandit que a tot aquell que fugís de la Germania no se li donàs foc, ni llum, ni sal; ni que se li vengués pa, ni carn, ni vi; ni que els donassen socors encara que el necessitassen. I encara han escampat pel poble pla que fugen de nosaltres i eviten la nostra relació, com si fóssem excomunicats per la Santa Església o portàssem amb nós la mateix pesta.

»El 21 de juny passat, els agermanats mataren vint-i-vuit hòmens, tots ells fidelíssims servidors de sa majestat, a l'església de Morvedre. I ara han vingut de València, Xàtiva, Oriola, Alacant, l'Olleria, Albaida, Alcoi i Alzira, per tal de combatre'ns i donar-nos mort...