El poble es vesteix d'aromes seculars.


Obra:El vaixell de Genseric (p. 212-213)
Municipi:Gandia
Comarca:Safor

testing image

El poble es vesteix d'aromes seculars. És com si Beniopa tornara a la infància, perquè els pobles posseeixen la seua pròpia biografia, i és una història que s'escriu amb lletra d'alegries i misèries, d'esperances i renúncies, de records amables, i a voltes d'un llanguiment que els porta a la desaparició. Sovint ignore si Beniopa respira o jau sepultat sota la llosa de l'oblit. Però els dies que precedeixen la festa de Nadal, pressent la seua vida en la recuperació d'una trama de complicitats, en els gestos cordials i en les xarradetes -«barrets», que en diem per ací- de les dones enmig del carrer, sense cap inquietud per l'avanç de les busques del rellotge. Els barrets s'allarguen melodiosament com un acordió, i només s'interrompen per saludar els veïns i els amics: «Bon Nadal, Vicent», «Bon Nadal, Maria».

A la vesprada és quan les olors creixen i es fan més llamineres. Des del terrat de casa exhale les aromes de tots els pastissets d'aiguardent, de cacauet i d'ametla acabats d'eixir del forn. Hi ha com un tel invisible per sobre el poble, com una flassada de perfums ensucrats, que encomanen un goig de viure. La felicitat humana és consubstancial a una gastronomia enraonada, a condició que de tant en tant la correcció esdevinga joc, fantasia i màgia: transgressió, en un mot.