Després em vaig ficar pels carrerons que porten a la plaça Gran...
És l'edifici més emblemàtic de la ciutat. Situada a la plaça Gran i construïda entre 1586-87 pel mestre d'obres Bartomeu Brufalt. És un edifici rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes amb la teulada de quatre vessants i les arestes cobertes de teules esmaltades verdes, formant un cobert de 24 metres de llargada per 15,65 d'amplada.
Tenint-la a la vista o a sota podem llegir diversos textos que hi fan referència, especialment els d'Eugeni Xammar que en descriu l'ambient de mercat quan de jove hi anava i el poema de Carles Sindreu que en recull els batecs. Els de Josep Pla, Ferran Canyameres i Josep Maria Espinàs rememoren la seva descoberta de Granollers quan hi passaren amb la missió de descriure el país.
Després em vaig ficar pels carrerons que porten a la plaça Gran i vaig veure la gran Porxada, afectada per una activitat comercial molt intensa. Aquesta porxada fou construïda el segle XVI i, sense cap dubte, com a element essencial del mercat. Com veiem, a Granollers, la tradició comercial li ve de molt lluny. Probablement de molt més lluny que de l'època de la gran Porxada, que fou inicialment una llotja de grans i que ara han acordat de transformar en una mena de temple cívico-cultural. Un passeig superficial per Granollers crea la il·lusió falsa que el nucli de la població és relativament modern. La destrucció dels vestigis antics de l'església parroquial augmenta aquesta impressió. I, això no obstant, Granollers —segons diuen els arqueòlegs i erudits— és l'antiga i romana Granularia.
Hi ha en el magnífic Museu troballes romanes molt interessants. Finestres antigues en diversos llocs, una Biblioteca meravellosa posada en un edifici gòtic, antic hospital. La cosa que em fa una impressió més clara que Granollers ha tingut més vides que un gat és la carretera. Quan hi passo o la contemplo assegut a la terrassa de la Fonda Europa, sento intuïtivament la sensació que el camí ha estat trepitjat per molta gent, que fa molts segles que hi transiten persones i carruatges. No tinc pas cap prova documental per a assegurar-ho. Però, de la mateixa manera que per a conèixer la qualitat d'un drap, d'un teixit, cal tocar-lo, existeix un sentit indefinible que, posat en contacte amb aquesta via, postula la seva ancianitat inexorable.
