Després em vaig ficar pels carrerons que porten a la plaça Gran...


Obra:Tres guies (p. 810)
Indret:Porxada
Municipi:Granollers

testing image

Després em vaig ficar pels carrerons que porten a la plaça Gran i vaig veure la gran Porxada, afectada per una activitat comercial molt intensa. Aquesta porxada fou construïda el segle XVI i, sense cap dubte, com a element essencial del mercat. Com veiem, a Granollers, la tradició comercial li ve de molt lluny. Probablement de molt més lluny que de l'època de la gran Porxada, que fou inicialment una llotja de grans i que ara han acordat de transformar en una mena de temple cívico-cultural. Un passeig superficial per Granollers crea la il·lusió falsa que el nucli de la població és relativament modern. La destrucció dels vestigis antics de l'església parroquial augmenta aquesta impressió. I, això no obstant, Granollers —segons diuen els arqueòlegs i erudits— és l'antiga i romana Granularia.

Hi ha en el magnífic Museu troballes romanes molt interessants. Finestres antigues en diversos llocs, una Biblioteca meravellosa posada en un edifici gòtic, antic hospital. La cosa que em fa una impressió més clara que Granollers ha tingut més vides que un gat és la carretera. Quan hi passo o la contemplo assegut a la terrassa de la Fonda Europa, sento intuïtivament la sensació que el camí ha estat trepitjat per molta gent, que fa molts segles que hi transiten persones i carruatges. No tinc pas cap prova documental per a assegurar-ho. Però, de la mateixa manera que per a conèixer la qualitat d'un drap, d'un teixit, cal tocar-lo, existeix un sentit indefinible que, posat en contacte amb aquesta via, postula la seva ancianitat inexorable.