Als meus pares


Municipi:Gandia
Comarca:Safor

testing image

Als meus pares

 

I

 

Camí del món, jo duc la vida esclava

d'un sentiment que em da vida i delit;

sens ell, el pobre cor, com tronc sens saba,

es secaria, com d'un llamp ferit.

 

Flaira mos dies, i esbargint va l'ona

de tenebror que volta el vívid seny;

al seny i al cor da foc, els acarona

i a la lluita de bell nou els empeny.

 

Ombra plaenta de l'amor santíssim

de mos pares, que m'ompli de conhort;

únic amor del món esplendidíssim

que duu el tros de ma barca cap al port.

 

Amor únic, amor sant de mos pares,

emanació de Déu que m'has plasmat;

eres tu en qui jo crec, perquè veig clares

irradiacions del foc de l'Increat.

 

Eres tu el que en ma sang ardenta alenes,

com regueró de foc captiu, furient;

saba mora i cristiana de mes venes

que em glatixes a dins febrosament.

 

II

 

A l'aixopluc d'una muntanya dura,

i ensems a l'alenada d'aquell sol

que bull al meu terrer, immensa, pura,

rebí d'ells el primer bes al bressol.

 

I com és foc l'alé del sol, i abrasa

el bes dels pares, per l'amor encés,

i els duc reclosos dintre de la casa

del meu cor, pels dos focs roents empès

 

vaig pel camí del món, ple d'esperança,

no tinc por al brogit del temporal:

«Avant», dic al meu cor, i el cor avança.

«Atura't», i s'atura front al mal.

 

«No escoltes les cançons de la sirena,

no mires les ullades de les flors...»

I va la barca fent camí serena

sobre mars d'afalacs enganyadors.