Podré reprendre aquestes notes?
És un dels dos balnearis en actiu de la vila, juntament amb les Termes Victòria. Hi va néixer i viure el músic Manuel Blancafort. Va ser fundat el 1840 i per les seves instal·lacions han desfilat grans personalitats de les nostres lletres i de la política: Jaume Balmes, Josep Torras i Bages, Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Francesc Cambó...
Avui molt renovat, té una sala menjador dedicada a la memòria d'Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881— Vilanova i la Geltrú, 1954) que també hi va fer estades i hi escrigué l'Oceanografia del tedi. Dos fragments d'aquesta obra poden ser llegits a l'interior de la sala o en algun dels racons del ben cuidat jardí. Les dues gloses traspuen tot l'ambient d'època que Xènius devia degustar en les llargues diades tedioses. Qui també passà temporades al balneari segons documenten diverses anotacions de dietari de 1935, va ser Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971).
La Garriga, 1 desembre.
Podré reprendre aquestes notes? Per què costa tant de continuar-les, de deixar caure, al lliscar de la ploma, mitja dotzena de breus anotacions cada mes? ¿És potser perquè, de moment, en general no sento un gran interès per escriure-les? L'interès fort, apassionant, ve després, al cap de temps, en rellegir-les.
La G., 2 desembre.
He vingut a veure si acabo de refer-me de l'operació. Fa cinc dies que sóc aquí. Em sento millor: el son es normalitza, el cor gairebé no em molesta.
Cada vegada em plau més de sentir-me entre la gent del poble. Bar prop de l'estació; mentre prenc un cafè amb llet, sona la ràdio i les converses dels hostes que han plegat del treball i esperen el sopar: «Vaig dormir al mateix llit, perquè era català», diu l'un: «si hagués hagut de dormir amb un dels d'aquella púrria, no hi hauria dormit.» «Jo no dormo sinó amb dones», salta l'altre. I al mateix temps, cada vegada puc prescindir menys del confort en l'allotjament.
La G., 3 desembre.
Els pocs hostes que han desfilat aquests dies per l'Hotel Blancafort han estat gairebé tots homes que s'acostaven a la seixantena. I, tanmateix, les cambreres, joves, alguna força bonica, es complauen a parlar-hi i bromejar-hi, visiblement. Cada vegada em convenço més que l'home té assegurada fins a molt vell l'atenció femenina —privilegi que no tenen les dones respecte als homes.
B., 6 desembre.
Pes ahir: 57.100. He augmentat 1.100 grams. Decididament aqueixa estada a la Garriga m'ha provat. Avui hi torno.
La Garriga, 8 desembre.
La més alta bellesa és feta de simplicitat. Les arcades de la galeria i, a través d'elles, en decreixença, el cel blau damunt una faixa vegetal. Res més. Però això, perfecte.
