Podré reprendre aquestes notes?


Obra:Al llarg de la meva vida (p. 278-279)
Municipi:Garriga

testing image

La Garriga, 1 desembre.

Podré reprendre aquestes notes? Per què costa tant de continuar-les, de deixar caure, al lliscar de la ploma, mitja dotzena de breus anotacions cada mes? ¿És potser perquè, de moment, en general no sento un gran interès per escriure-les? L'interès fort, apassionant, ve després, al cap de temps, en rellegir-les.

 

La G., 2 desembre.

He vingut a veure si acabo de refer-me de l'operació. Fa cinc dies que sóc aquí. Em sento millor: el son es normalitza, el cor gairebé no em molesta.

Cada vegada em plau més de sentir-me entre la gent del poble. Bar prop de l'estació; mentre prenc un cafè amb llet, sona la ràdio i les converses dels hostes que han plegat del treball i esperen el sopar: «Vaig dormir al mateix llit, perquè era català», diu l'un: «si hagués hagut de dormir amb un dels d'aquella púrria, no hi hauria dormit.» «Jo no dormo sinó amb dones», salta l'altre. I al mateix temps, cada vegada puc prescindir menys del confort en l'allotjament.

 

La G., 3 desembre.

Els pocs hostes que han desfilat aquests dies per l'Hotel Blancafort han estat gairebé tots homes que s'acostaven a la seixantena. I, tanmateix, les cambreres, joves, alguna força bonica, es complauen a parlar-hi i bromejar-hi, visiblement. Cada vegada em convenço més que l'home té assegurada fins a molt vell l'atenció femenina —privilegi que no tenen les dones respecte als homes.

 

B., 6 desembre.

Pes ahir: 57.100. He augmentat 1.100 grams. Decididament aqueixa estada a la Garriga m'ha provat. Avui hi torno.

La Garriga, 8 desembre.

La més alta bellesa és feta de simplicitat. Les arcades de la galeria i, a través d'elles, en decreixença, el cel blau damunt una faixa vegetal. Res més. Però això, perfecte.