Veu de Sibil·la


Obra:Llibre del professor (p. 49-51)
Municipi:Gandia
Comarca:Safor

testing image

Veu de Sibil·la

 

Al jorn del judici

veurà's qui ha fet servici.


 

Cant de la Sibil·la

 

Un any més, Gandia.

La crida familiar.

Passege la Vila Nova.

L'origen.

És Nadal, tendes buides,

escassos carrers encesos.

Puge i baixe Santa Anna,

promontori que m'arrela.

És la nit del Cant de la Sibil·la,

clarividència a l'ermita.

Se'm fa difícil pensar

més enllà d'ací.

Però, de segur, hi ha algú,

en algun lloc, que em té al cap.

Em demana que no l'oblide,

que me'n recorde, avui i cada demà.

És per això que ara escric.

Un any després, em retrobe,

les mans buides, amb la força i

de qui em llig els versos.

 

«Veus com ho has oblidat!»

Asseguda al café de Russafa,

atrevida, somrient i punxeta,

trenques un silenci de mesos.

«Veus com ja no t'ho prepares!

Veus com ja te n'has oblidat!»

Cada paraula dita, cada gest,

cada somriure. Tot això

que hauria de tenir present

i, segons sembla, ha fugit de mi.

L'últim divendres abans de festes,

se'm féu present

la flama d'una il·lusió,

una fe incombustible

encara sense nom.

Sempre a la plaça,

propera i inabastable,

sempre abans de vacances,

una galta es fa vermella,

pell franca en l'adéu.

 

Ressona un oracle femení,

la veu blanca i l'espasa en mà,

una sacerdotessa és a l'altar.

Em retrobe amb la bona gent.

Escolte la melodia ancestral,

el seu missatge de justícia,

la seua profecia sibil·lina,

empelt d'origen i esdevenidor.

Fred i fosca als carrers.