El Diumenge de Rams comencen les festes...


Obra:Tot l'any a Cadaqués (p. 50)
Municipi:Cadaqués
Comarca:Alt Empordà

testing image

El Diumenge de Rams comencen les festes de Setmana Santa. Aquest dia, a l'ofici, no s'hi va amb devoció. Un es distreu contemplant els llaços, ninots de sucre, crespells i altres objectes inesperats, que pengen de les palmes, dels palmons i dels rams de llorer.

El recolliment comença el dijous al vespre. El portal de l'església s'obre de bat a bat, per donar pas al Crist que, presidint una processó de ciris, avança pels tortuosos carrers, acompanyat del lúgubre cant del Via Crucis. Les flames, esgrogueïdes i tremoloses, donen, a les figures que les aguanten, formes expressivament misterioses.

Des de la terrassa de l'església es veu brillar el gran altar d'or, que espera el retorn de la comitiva. Ara la processó passa pels carrers de Cadaqués, que, amb un realisme tràgic, en aquest moment recorden els de Jerusalem.

La quietud que regna en el temple els dies de Dijous i Divendres Sant és impressionant. L'altar desapareix sota una escalinata de ciris encesos i de lliris blancs, que s'enfila fins assolir el sagrari.

Ací i allà, figures negres, arraulides, resen incansables. Són les velletes del poble, entre elles Esperança, que han perdut tota forma de dona, i, encorbades, es diria són nimfes a punt de convertir-se en papallones. Aquestes nimfes humanes són negres i passen desapercebudes, però jo les miro embadalida. Sembla com si llur fe i llur confiança en Déu els hagués donat la forma de crisàlide, per demostrar fins a quin punt és cert el misteri de la transformació. Elles resen, resen incansables, esperant inconscientment l'instant sublim en què, deixant l'embolcall damunt del llit, com una pellofa inútil, emprendran el vol.