L'església actual, a pesar de datar...


Obra:Cadaqués (p. 87-88)
Municipi:Cadaqués
Comarca:Alt Empordà

testing image

L'església actual, a pesar de datar de finals del segle XVI o de començaments del XVII, presenta belles característiques gòtiques tota ella, a excepció dels dos arcs més propers al frontis. Aquests dos arcs foren construïts per Pere Feliu, mestre de cases de Vilanant, que féu també el presbiteri i l'enllosat pel preu fet de 4.100 lliures, pagadores amb el producte d'un impost sobre el peix que es pescava en aigües de Cadaqués. L'obra de Feliu durà sis anys i fou començada el setembre de 1634. Amb el producte d'aquest impost i el de penes de peix, que es pagaven a l'església d'acord amb el «Llibre d'ordinacions de la pesquera», fou alçada la fàbrica de l'església. Frederic Rahola té raó quan diu en la seva poesia «La meva església»:

 

L'església del meu poble

la feren els pescadors

treballant els jorns de festa

en bé de nostre Senyor.

 

Algunes persones solen preguntar-se, encara avui, la causa que Cadaqués tingui una església tan monumental, un altar tan valuós, que consideren desproporcionat al que devia ésser llavors Cadaqués. Aquestes preguntes no tenen gaire sentit, perquè el qui les fa no procura situar-se en l'ambient de l'època que les veié néixer. Aquesta fou un reflex llunyà de l'època de la Contrareforma, moment de fe, il·luminat pel resplendor del concili de Trent. Les més grans baluernes eclesiàstiques d'aquest país — en pobles àdhuc insignificants — provenen d'aquesta època. El mòdul fou la façana de la catedral de Girona. El monument no té gaire qualitat; però té empenta.

Una vegada acabada la fàbrica, fou construït el retaule o sia l'altar major. Aquest retaule, que és semblant al dels Trinitaris de Vic, forma un mig baldaquí sostingut per atlants, coronat per Sant Tomàs, presidit per la imatge de la Verge i adornat de notables relleus i belles figures que s'estenen fins als voltants del presbiteri formant dos alts respatllers d'escon. Aquest altar, impressionant d'inflamació i de moviment, té avui un enorme valor perquè es un dels pocs exemplars d'altar barroc que ens queden, després dels fets vandàlics del 1936. Cadaqués ha d'estar agraït— i el país enter — a les persones que enmig del tumult tingueren l'habilitat, el patriotisme i la valentia de salvar-lo d'una destrucció certa.