Cançó de l'Ametlla del Vallès



El 1910, el rector i el culte de Sant Pau de Montmany es traslladaren al santuari de Puiggraciós, erigit dalt de la carena que domina els sots i la lluminosa plana del Vallès. Erigit entre 1701 i 1711 en el lloc on, segons una tradició, s'havia trobat la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV que es venerava a la parroquial de Sant Pau. Cada any s'hi celebrava una processó fins que es decidí la construcció del santuari, on ara es venera la Mare de Déu.

La rectoria actualment és habitada per una comunitat de religioses benedictines. Hi podem llegir el fragment d'Els sots feréstecs que, relacionat amb el simbòlic personatge de l'Aleix de les Tòfones, descriu l'ambient de la taverna de camí instal·lada en el santuari. També, Ramon Garriga dedicà un poema a la Verge de Puiggraciós. I finalment, una cançó de Carles Sindreu dedicada a l'Ametlla del Vallès.

testing image

Cançó de l'Ametlla del Vallès

Sota els cingles de Bertí
el Vallès obre les ales.
Els núvols s'hi posen i...
no se'n saben avenir!
Sota els cingles de Bertí
el «silenci» de l'Ametlla.
«L'Ametlla»! Quin nom més fi!
Jo m'hi voldria morir...

A la lleixa del Serrat
s'allarga la llunyania.
La mar fugint es vestia
amb el blau immaculat
del mantell d'Aquella verge
monjoia de caçadors.
Oh Verge! Poruga Verge
del nostre Puig-graciós!

Sota els cingles de Bertí
el Vallès obre les ales.

I tot baixant canto sol
de cara a la gran pineda
i bec l'aigua pura i freda
en el clot d'un bassiol
perquè sols en l'aigua clara
hi trobo el regust pregon
d'una terra que és, encara,
la més bonica del món.

Sota els cingles de Bertí
el Vallès obre les ales.