Federico i jo avancem agafats de la mà...


Obra:Salvador Dalí vist per la seva germana (p. 175, 176 i 177)
Municipi:Cadaqués
Comarca:Alt Empordà

testing image

Federico i jo avancem agafats de la mà per un camí que s'esmuny entre olivars i ens condueix al poble. Les cases blanques com la flor d'ametller s'enrosen com el capvespre, i les veiem aparèixer al capdavall del camí a l'hora que les campanes toquen a rosari.[...]

En arribar a casa trobem el meu germà que encara treballa. És infatigable. La llum, la forma i el detall dels quadres que pinta agafen la pàtina que es desprèn de les obres clàssiques. Les teles han assolit un tal punt de bellesa que semblen continuar l'esperit de les que hem vist en els museus.  [...]

¿En quin lloc de la Costa Brava són emplaçades les figures que pinta? En cap i en tots. La seva imaginació és tan fèrtil que crea un paisatge on tota la costa exulta plena de llum, de serenitat, de classicisme, com si fos l'al·legoria del Mediterrani. Mentrestant García Lorca també treballa. Escriu El sacrificio de Ifigenia.

Cada vespre, quan ens reunim a la terrassa, es comenta el treball del dia. El mar, immòbil, veu caure al seu damunt les estrelles i els llums de les cases que voregen la riba. Tot és calma i benestar, i un lleu oreig fa moure les fulles de l'eucaliptus mentre se sent el llunyà soroll deis rems que tallen l'aigua.

García Lorca recita els versos del seu llibre Canciones, i els del Romancero gitano. L'escoltem respectuosament silenciosos fins que la seva veu una mica ronca calla i aleshores les rimes sembla que encara continuïn en el cor de la nit ferida per un raig de lluna que arrenca del mar un cant d'amor.

En arribar el matí el sol apareix com una gran maduixa. El seu color rosat entra horitzontalment al menjador i posa claror de foc en la terra i les parets. Jo preparo l'esmorzar, perquè veig que la barca ens espera per anar a Tudela. De sobte, en el quadrat de la porta que emmarca el mar vermell i daurat, es perfila la figura de García Lorca. També la seva pell i els seus cabells s'han tenyit amb la porpra que avui regalima l'aurora. Duu a la mà una branca de corall que forma petites venes que recorden la sang quan s'ha fet sòlida.