Separada de la platja per un marge clafit de geranis vermells...


Municipi:Cadaqués
Comarca:Alt Empordà

testing image

Separada de la platja per un marge clafit de geranis vermells i encatifada amb el mateix pedregoleig, hi ha la terrassa de la nostra casa. Un eucaliptus li fa ombra. El foc dels geranis ressalta prop del mar en un primer terme ple de llum. Al fons, les cases emblanquinades del poble voregen l'aigua, i quan comença la calma blanca s'hi emmirallen allargassant-hi les parets simètriques. A l'hivern ens arriben els sorolls del poble en perfecta ressonància.

L'eucaliptus projecta l'ombra mòbil, de tons malves i violetes, en la blanca paret de casa a la qual dóna entrada una petita porta pintada de verd. A dins, una marededéu barroca de tons verdosos i daurats somriu plàcidament des de la seva capelleta enfondida en la blanca paret del menjador. Unes cortinetes de domàs verd l'emmarquen. Ignorem quina Mare de Déu és, però quan, passats uns anys, García Lorca li posà una branca de corall vermell a la mà, ja fou, per a tots nosaltres, la Mare de Déu del Corall. Ella presideix la nostra caseta perduda en una platja de pissarra i marbre, on el món de les petites basses es belluga constantment igual que els nostres ulls àvids de cercar, en tot, l'art i l'emoció.

Una forta olor d'aiguarràs ens guia cap al taller on el meu germà pinta. És una sala quadrada de color gris plom. Dos espaiosos divans d'arpillera fan angle. Al cantó oposat hi ha prestatges plens de pots i ampolles, tubs i pinzells, si bé resten tapats per una cortina que també és d'arpillera. En una d'aquestes lleixes hi ha els Gowans i les revistes d'art. Les parets són atapeïdes de quadres, excepte el tros que correspon a la finestra, des d'on contemplem el poble i el mar. La torre de les Creus dóna al paisatge la pàtina d'un gravat antic.