García Lorca i jo el deixem treballant...


Municipi:Cadaqués
Comarca:Alt Empordà

testing image

García Lorca i jo el deixem treballant i ens n'anem al Sortell. En la sorra d'aquesta platja, una mica més groga i aspra que la de les altres, s'hi troben una mena de fòssils, pedres i vidres polits per l'acció del mar, que serveixen perquè en Salvador elabori els seus objectes pictòrics entre reals i fantàstics. Per això els cerquem quan ell treballa. En diem «aparatos» i així passem molts matins en aquesta platja cercant entre la sorra elements sòlids i estranys que se'ns fa difícil saber o concretar en molts casos d'on procedeixen. Sovint ens embadalim veient entre les aigües clares algun cranc o un bol de gambes, i com quan era petita trobo de nou un gran plaer en contemplar com es desenrotlla la vida en aquests bassiols emplaçats entre les roques. Tot ensenyant-ho a García Lorca, que s'hi entusiasma, ho torno a reviure.

-¡Qué monstruos! -exclama en veure-ho.[...]

A l'hora del bany, quan en Salvador i jo amb algun dels nostres amics ens allunyem tot nedant de la platja, Lorca s'hi queda esperant-nos. De cap manera no es ficaria a l'aigua si no fóssim prop d'ell. Té por que les petites onades el colguin, o d'enfonsar-se en el mar per sempre més. Per això quan es banya ho fa arran de la platja i jo li haig d'aguantar la mà perquè tem ofegar-se. En sortir del bany anem a casa, on dinem, com sempre, a la terrassa. [...]

La personalitat de Lorca és tan viva, tan absorbent, tan atractiva, que tots ens sentim impressionats. Com si això no fos prou, se sap fer estimar pel seu caràcter espontàniament infantil: només desitja que ens preocupem d'ell, que constantment el tinguem present. Molt sovint ens dóna la mà perquè té por de morir. Li sembla que així, donant-nos la mà, s'aferra a la vida. A voltes ens diu que té mal de coll i que la seva veu és massa ronca. Convençut que està molt malalt, vol que estiguem per ell, que no el deixem sol ni un lleu instant. Li agrada que li fem bafos d'eucaliptus i la seva cambra en queda aromada. Contínuament demana el termòmetre per posar-se'l i li agradaria prendre força medicines, però com que no té febre nosaltres ens limitem a complaure'l en tot i per tot.