En Puntí entra com si fos a casa seva...


Obra:All i salobre (p. 125-126)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

En Puntí entra com si fos a casa seva, i en Quimet segueix completament d'esma.

La saleta està empaperada amb una decoració de florers de color de xocolata desfeta sobre un fons de crostó de pa. El paper cau a trossos i deixa veure la carn de la paret fumada, plena de teranyines. Al mig de la sala hi ha un braser, i al voltant dos homes d'uns cinquanta anys que xerren amb la mestressa; duen una bufanda al volt del coll, uns bigotis espectrals i el barret tou damunt els ulls.

Els dos homes es miren els xicots amb una gran tranquil·litat, amb una indiferència de calaixera. Ells no són a la casa pels motius pels quals hi acostumen anar la majoria de la gent. Es troben aquí perquè aquest és el seu lloc. Han vingut al món per encarar-se amb aquest braser, per parlar amb aquesta mestressa, per portar aquests bigotis i aquests barrets. La seva posició no pot ésser més desinteressada, fa molt temps que no han tocat la pell d'una dona ni han sentit cap desig de tocar-la.

De les dues portes mig badades que donen a la saleta, en ve un alè de catre en acció i una olor de saboneta i pólvors d'arròs massa carregats d'essència. A més a més se sospiten uns corredorets, i uns recambrons i unes escaletes que no s'acaben mai. L'arquitectura i la distribució d'aquesta casa, com la de moltes cases velles de Girona, dóna la sensació d'un pa de pedra tova on s'haguessin ficat els cucs i ells mateixos haguessin anat fent, deixant buits, galeries i espais sense cap mena de lògica.

La mestressa ha fet venir les nenes, que són tres. En Puntí es tira com una bala damunt el clatell d'una xicota de pèl roig, d'aires orientals, tota desfeta i sucosa com un bon guisat de peix. De les dues que en resten, la més baixa, que és moreneta i cenyideta, agafa pel braç el noi de la Belarda i amb una mirada li fa un massatge de mel per tot el cos. Després d'aquesta mirada en Quimet només ha tingut temps de tornar-se molt vermell i seguir com un perdiguer.