Era un carrer estret...


Obra:Esbarzer (p. 204-206)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Era un carrer estret, propici de la fosca, la humitat i el vici. Era un carrer que es veia que tenia la consciència fosca i que s'amagava les turpituds en la penombra i estretor de les cases altes. De cap a cap del carrer curt no es veien altres botigues que tres tavernes sòrdides, on la sentor de l'aiguardent, la fortor del fum de tabac i els perfums ordinaris que gastaven les dones es barrejaven en l'aire tèrbol. No hi havia altres veïns que les prostitutes de la ciutat antiga, acoblades en aquell barri trist, fosc, abandonat, vell i brut, on esclataven les rialles i les cançons de les dones marcides pel tedi de la vida reclosa i pel cansament del vici. Eren les set del vespre, el cel es daurava amb la posta, els núvols rutilants passaven per damunt de les belleses arquitectòniques que ostentaven els tres estils: la robustesa romànica de Sant Pere de Galligants, l'elegància gòtica del cloquer de Sant Feliu i la majestat renaixentista del campanar de la Seu augusta. Les batallades de les hores es sentien caure damunt de tota la ciutat com una veu del cel. Quina pena feien aquelles batallades sonores, castes i conselleres, que entraven amb passes de gegant dins del barri de les desventurades meretrius, presoneres de llurs vides incertes. Es veien pels balcons esperant els homes bo i llegint novel·lotes pornogràfiques, una cama damunt de l'altra i el cap jup, bevent la poca claror que els arribava d'aquell cel d'or que les tenia avorrides. Davant de les portes petites i estretes, hi havia dues dones posades per mostra i reclam. Eren dues dones grasses, gairebé deformades per una obesitat embafadora, que les feia més bestials. Parlaven amb una mà plana apuntalada a la paret vetusta i un peu descansant a terra per la punta. Pel carrer no hi passava ningú. Era un carrer que feia por, i de tant en tant un foraster sorprès s'hi esmunyia fent unes passes mudes, ofegades per la paüra, que tot seguit s'apagaven. Fins als vespres no es sentien les passes del disbauxador empedreït, que les feia sonar perquè tothom sabés que hi arribava fent remors, com un guerrer gloriós, cobert per la seva feixuga armadura.

Era aquell barri el que a la nit copsa tota la fúria sensual que arremolina la carn humana, atiada pels instints de bèstia que porten els homes dins de llur sang ardent. És de nit que les clarors de les tavernes esclaten intenses i no es cansen d'il·luminar tots els recons, de fer els ulls brillants de luxúria i de descobrir les boques escaldades per l'alcohol, els cossos lassos que fan fortor de fatiga, i el panteix de l'orgia esbojarrada. Després al cor de la nit, torna la calma, i s'apaga l'alegria fictícia de les pobres dones escopides per la societat, que després de cobejar-les en moments de desvari, les arracona en aquell barri pudent, oblidades del sol i abandonades de totes les mirades compassives. Llavors que tot sembla adormit, els pecats escampen la llavor malèfica que ha d'embrutar els camps de les gèneres futures.