El cert és, però, que la fatiga...


Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

El cert és, però, que la fatiga de la llarga caminada havia diluït molt el buf inicial, la temperatura havia baixat i jo, personalment, havia tingut de vegades la sensació com si el cos s'hagués contractat. Passàvem per la porta silenciosa i en fila índia i, encara que la persona que ens havia obert la porta — una dona grassa, amb dos o tres sotabarbes, de turmells elefantiàsics i un pentinat alterós i engomat — pronunciés algunes paraules grolleres, sens dubte per excitar-nos, arribàvem al saló principal que donava al carrer a través d'una persiana, més morts que vius, amb un aspecte de timidesa, mirant de cua d'ull, callats, com si se'ns hagués trencat una ala. En aquella hora el saló solia ser desert (llevat de trobar-hi algun home d'aspecte pagesívol, malforjat, fumant avorridament un caliquenyo amb la gorra al clatell davant d'una copeta de conyac, un d'aquells homes dels quals els qui els coneixen diuen que la processó va per dintre), i així ens podíem asseure a la taula de racó per considerar potser que era la més adient amb la nostra timidesa — la més marginal a l'esperit diabòlic que la imaginació havia format de la casa. Ens deixàvem caure als bancs i cadires que voltaven la taula, com sacs informes, allomats. Devíem tenir quinze anys... Al cap d'una estona de seure constatàvem un cert millorament corporal... però també constatàvem que la nostra arribada no havia produït el mes lleu efecte i que ni tan sols s'havia acostat algú a demanar-nos què volíem beure —la consumació indispensable. Per a aquella classe de negocis, l'hora, és clar, era intempestiva.

De tota manera, en tot aquell laberint de cambres, recambrons, habitacions i corredors que constituïen l'establiment—la casa era molt vella i les reformes que s'hi havien anat fent encara l'havien complicada—, algú hi devia haver que feia una cosa o altra. En la inanitat de la nostra arribada, tampoc no s'hauria pogut excloure l'aspecte de pobresa i de desordre que presentàvem: ens devien haver pres, és clar, per uns clients desproveïts de la més petita importància monetària. En aquesta classe de cases, aquests judicis són considerats decisius i s'escampen pel laberint de la institució d'una manera molt ràpida.