Com sempre, la seva vida...


Obra:Tres artistes (p. 557)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Com sempre, la seva vida era travessada per ràfegues intermitents de frenesí dionisíac. Llavors anava amb els amics a córrer les tavernes equívoques i els locals espantosos de la débauche provincial. Un dia entrà amb el grup en un d'aquests establiments. Hi havia un piano de maneta i quatre o cinc senyoretes depriments: unes grasses, altres descalcificades. Féu molta broma: simulà un paper de maquereau francès i produí escenes inimitables. Begué, ballà, cantà — la peça principal del seu repertori, a part del «Pensil», fou tota la seva vida «El pobre terrissaire» — i es divertí com un infant. Aquella nit s'havia afegit al grup un senyor d'aspecte respectable, un tipus ensopidíssim, un d'aquests tipus que quan troben un personatge no el deixen ni en sol ni en ombra una temporada. En sortir del local, sens dubte pels efectes de l'aire fresc, aquell senyor es disposà a deliberar sobre les escenes de què havia estat testimoni passiu, col·locant-se en un punt de vista moral:

— Cregui, don Santiago, que veure'l a vostè i aquests senyors amb dones de tres pessetes...

— Fins aquí hem arribat! — digué Rossinyol aturant-lo en sec—. La meva era de quatre...! Les comptabilitats han d'ésser exactes.