In memoriam. En la mort d'Enric Prat de la Riba
Centrant la placeta enjardinada que avui porta el nom d'Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917) hi ha la casa del segle XVII on va néixer i morir qui fou president de la Mancomunitat de Catalunya i l'ànima de les obres de modernització del país en la segona dècada del segle XX.
En l'interior de la casa-museu, ja sigui en l'habitació o en el menjador, podem llegir un fragment de La nacionalitat catalana, llibre que conté tota la seva filosofia de govern i un dels pilars ideològics del catalanisme conservador. També, un fragment de les memòries de Gaziel i el poema que Josep Carner dedicà a la memòria del patrici arran de seu decés, ens permetran tenir una visió càlida i pròxima del personatge.
In memoriam
En la mort d'Enric Prat de la Riba
I
De cara a la muntanya, rebec contra el dolor,
jo sento el vent, on sonen, abans de la tardor,
d'una elegia heroica oboès i timbales.
Tot és el vent, el vent, que sap plorar amb les ales.
II
Oh gran muntanya nua, egregi monument!
Ta nuditat conhorta mon dol secretament.
Oh cim agut, immòbil membrança de la glòria!
L'altura, ensems, és l'ara i l'eina immolatòria.
III
Ve de les valls remotes la blanca processó
de boires. Una massa confosa amb un penó?
Un tàlem dolç que branda amb encensers devora?
Una renglera llarga d'estranya gent que plora?
IV
Oh cim, tota la boira s'ajeu i es va desfent.
Mentre les vides nostres van desfilant migrades,
tu creixes en arbredes, i fonts, i fondalades.
Tu restes. És la boira només qui es torna absent.
