In memoriam. En la mort d'Enric Prat de la Riba



testing image

In memoriam

En la mort d'Enric Prat de la Riba

I
De cara a la muntanya, rebec contra el dolor,
jo sento el vent, on sonen, abans de la tardor,
d'una elegia heroica oboès i timbales.
Tot és el vent, el vent, que sap plorar amb les ales.

II
Oh gran muntanya nua, egregi monument!
Ta nuditat conhorta mon dol secretament.
Oh cim agut, immòbil membrança de la glòria!
L'altura, ensems, és l'ara i l'eina immolatòria.

III
Ve de les valls remotes la blanca processó
de boires. ¿Una massa confosa amb un penó?
¿Un tàlem dolç que branda amb encensers devora?
¿Una renglera llarga d'estranya gent que plora?

IV
Oh cim, tota la boira s'ajeu i es va desfent.
Mentre les vides nostres van desfilant migrades,
tu creixes en arbredes, i fonts, i fondalades.
Tu restes. És la boira només qui es torna absent.