Un dia entre altres...


Obra:El ferrer de tall (p. 29-31)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Un dia entre altres,

vingué un cavaller:

— Feu dagues que passin

les malles d'acer?

— Si vós porteu malles

ben prest ho veureu

claveu-vos la daga

i amb sang la treureu.

—Doncs feu-me'n —diu— una

de pom cisellat;

d'allò que ella valgui

sereu-ne pagat.—

Traient-se la bossa

fa ver trincar l'or;

mon pare, sentint-lo

cantava amb ardor:

"Esmola que esmola,

fes dagues, daguer;

fes dagues que passin

les malles d'acer".

Mentre ell esmolava

m'ho mirava jo,

la meva germana

filava al recó.

El cavaller estava

amb ella parlant,

el pare, veient-ho,

seguía cantant:

"Esmola que esmola,

fes dagues, daguer;

fes dagues que passin

les malles d'acer".

La mola rodava

sense mai parar,

jo, que m'ho mirava,

la veia rodar.

El pare vetllava

per el seu honor,

quant més esmolava

cantava millor:

"Esmola que esmola,

fes dagues, daguer;

fes dagues que passin

les malles d'acer".

La noia a qui l'ama,

així, baix, li ha dit:

—T'obriré la porta

al ser mitja nit.—

El pare, sentint-ho,

ho escolta callant;

la mola rodava,

i anava cantant:

"Esmola que esmola,

fes dagues, daguer;

fes dagues que passin

les malles d'acer".

Quan la nit arriba,

el pare amagat,

la daga té llesta

de pom cisellat.

Al tocar dotze hores,

ja entrava el traïdor;

al passar la porta,

cau en terra mort.

—Què heu fet—diu mon pare —

la noia.— El deber:

he provat si passa

les malles d'acer.—

Citat a justícia,

mon pare és lliurat;

qui entrava com lladre,

com lladre ha pagat.

Bé plora la noia,

mes plora amb honor;

content d'això el pare

cantava millor:

"Esmola que esmola,

fes dagues, daguer;

fes dagues que passin

les malles d'acer".

I mentre cantava

sempre aquest cantar,

la mola rodava

sense mai parar.

Jo, que m'ho mirava,

sentia bé això,

i així vaig aprendre

la vella caneó:

""Esmola que esmola,

fes dagues, daguer;

fes dagues que passin

les malles d'acer".