Passat Santa Margarida


Municipi:Palafrugell

testing image

Passat Santa Margarida —que és la festa major de la vila i s'escau el dia vint de juliol— anàvem a Calella, a la platja, a passar un mes. La meva mare havia heretat la caseta que el senyor Casadevall i la seva esposa donya Beatriu s'havien construït al Canadell. Passàvem un mes deliciós —un mes que durava un instant— pescant, banyant-nos, remant i saltant pels rocs. Teníem un bot que es deia «Nuestra Señora del Carmen», de la matrícula de Palamós. Ens agradava, sobretot, remar. Era un exercici que podíem fer hores i hores, sense fatigar­-nos a penes. El sol primer ens pelava i ens feia canviar de pell. Després quedàvem torrats, bruns, negres, i els ulls se'ns tornaven tan petits que a penes se'ns veien.

L'endemà de Santa Rosa (30 d'agost) tornàvem a Palafrugell amb el carro que transportava els matalassos. Acostumats a l'aire lliure, a la vida folgada i sense noses, la vila ens semblava estreta, els carrers enxubats i oprimits. Posar-nos les sabates era un problema. La roba ens engavanyava. Cordar-nos el botó del coll de la camisa era difícil. Tot ens anava petit. A mitjan setembre queia el primer ruixat, i el país agafava un aire tardoral i dolcíssim. L'aire quedava net, la terra perdia aspror, els cels incandescents de l'estiu esdevenien d'un blauet tendre. El ruixat facilitava l'entrada dels botons en els traus corresponents.