—Senyor, hi ha quatre coses que desitjo...


Obra:Lo somni (p. 123 i 125)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

—Senyor, hi ha quatre coses que desitjo preguntar-vos per igual —vaig dir llavors—: En primer lloc, quina ha estat la causa de la vostra sobtada mort?, perquè he sentit dir que vau morir inesperadament. En segon, què és de vós? Després, per què heu vingut a aquesta presó? I a l'últim, qui són aquests dos homes que us acompanyen?

—Vols que et respongui tan breument com has preguntat? —va dir.

—No; amb el vostre permís, desitjo vivament que m'ho expliqueu en detall perquè ho pugui pair millor.

—La causa de la meva mort va ser que el temps per viure que Déu Nostre Senyor havia disposat per a mi es va acabar.

—Senyor, no ignoro que els homes moren immutablement a l'hora que Déu ha ordenat. Creieu que no recordo el que en va dir Job?: «Breus són els dies de l'home; el nombre dels seus mesos és envers Tu; els has fixat terminis que no podran ser sobrepassats.» I també el que vós m'heu demostrat abans: que l'ànima no pot sortir del cos quan vol, ni restar-hi quan el seu Creador li'n mana sortir. No us pregunto això, doncs, sinó per què vau morir tan sobtadament.

—Tot cristià fidel —va dir—, si és intel·ligent, sap que pot morir tot d'una en qualsevol moment; tanmateix, com que creus que la meva mort ha estat així, t'explicaré per què. Alguns notables dels regnes que jo posseïa, plens d'odi i enveja perquè desitjaven ocupar el vostre lloc prop meu, van fer córrer que tu i els altres que avui esteu presos éreu homes de vida reprovable i que havíeu usurpat i malgastat el meu patrimoni, i m'aconsellàveu falsament; i desitjaven que, a tort o a dret, desapareguéssiu de la faç de la terra. I, de fet, hauria estat així, sense l'ajuda de Déu. Veient, doncs, Déu Nostre Senyor el mal que estava preparat i que no podia tardar gaire a actuar per tancar la porta als mals que s'acostaven, va manar que jo morís inesperadament per tres raons: la primera, per tal que els notables envejosos de tu i dels altres servidors meus presos mostressin la seva iniquitat i tothom pogués conèixer els seus costums i les seves maneres; la segona, perquè tu i els altres lleials servidors, tal com fareu sens dubte, poguéssiu jurídicament i en públic demostrar la vostra innocència, que per a mi és tan clara com la immortalitat de l'ànima racional; la tercera, perquè res no pogués impedir les dues primeres.