En pondre's el sol, Xàtiva prenia...


Obra:Els horts (p. 186)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

En pondre's el sol, Xàtiva prenia uns tons suaus i la seua atmosfera es deixatava en un bla relaxament, que contrastava amb el tràfec de les gents camperoles que tornaven de la feina conduint rossins llustrosos que tiraven dels carros hortolans; amb el tràfec també de les gents urbanes, obrers, buròcrates, propietaris, hòmens de carrera; dones amb mantellina; uns anaven als bars, altres al casino, al passeig, a les visites, al rosari... La blancor de les parets i l'or vell de les pedres, encesos en les hores diürnes, s'apagaven a poc a poc en els carrers quasi solitaris emboirant-se en unes blavors sedoses constantment canviants.

A poqueta nit, Roser i Begonya havien dardat algunes vegades per la vila. Anaven a les Clarisses, baixaven al passeig o passaven per la Col·legiata i entraven en alguna botiga. I aplegaven sempre a la font dels vint-i-cinc dolls. Begonya s'hi quedava absorta escoltant el raig de l'aigua múltiple i s'omplia els ulls d'aquells vius cristalls que espurnejaven arreplegant l'última claror del vespre. Roser disfrutava en veure l'èxtasi de la bilbaïna. ¿Hi ha cosa més bonica que la vivor i el soroll de l'aigua corrent? I pensava: «Diuen que nosaltres, una mica moros —fills del desert—, ens embadalim escoltant el cant de les aigües; els bascos, que no ho son gens de moros, veig que també s'hi extasien...».