Un llarg caminal custodiat per palmeres elegantíssimes...


Obra:Els horts (p. 160-161)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

Un llarg caminal custodiat per palmeres elegantíssimes portava a la gran casa blanca, enmig d'un brostam de verdor.

Després Joan Feliu cregué imprescindible que Begonya coneguera com naix una séquia junt al llit del riu. El lloc - era tranquil, solitari, transit d'una pau i un silenci que pareixien venir de lluny, de segles amunt. Els horts frondosíssims, d'arbres amples, copats, d'un verd fosc i lluent, tendre, bledà, baixaven abancalats de les muntanyoles veïnes fins a les mateixes riberes. El riu s'eixamplava en aquell punt i donava al paisatge una major amplària i lluminositat.

El corrent hi feia un meandre contra un llarg genivó de nobles pedres, i es desviava cap a una gola dominada per unes comportes vigoroses, a cobert d'una edificació protectora, que regulaven l'entrada del cabal. Allí naixia la séquia. En el silenci del vespre, el soroll de l'aigua omplia l'atmosfera d'aquells arpegis, com pluja de perles, que trau el doll del seu propi joc. El corrent sobrant es vessava riu avall, en un llom de cristall tremolós, amb flocadures remoroses de bromera, i l'aigua baixa s'anava arreplegant cap a la boca del canal, cada volta més compacta i bromerosa, com una multitud que s'estreny volent endinsar-se impacient per una porta massa estreta i dessucant-se en cridòria i rialles.

Begonya no es cansava en la contemplació d'aquells mil jocs de l'aigua en moviment incessant. Tot el paisatge de tarongers, de riu, de cel tranquil, de ventijol, de flaires de paradís, trobava el seu secret més fondo en aquell joc viu d'un riu mig lliure i mig domesticat; en aquelles aigües remoroses, plenes d'alegria. I mentre el riu líquid corria, l'altre riu, el del temps, diria's aturat, embassat...