Don Antoni Terradelles es va recompondré la perruca...


Obra:Senyoria (p. 273-274)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Don Antoni Terradelles es va recompondré la perruca amb un gest molt femení abans d'etzibar, per entremig d'un somriure de cianur, que si sa senyoria no hi tenia inconvenient, estava a punt d'iniciar una causa contra ell. Don Rafel, en comptes de fer-se el boig, va dir i per quin motiu, si es pot saber. Era una manera de facilitar-los les coses.

—Assassinat, senyoria.

Va haver de seure. Es va enfadar, va riure dient i ara qui­nes bestieses, posà els ulls en blanc, tocà l'ase, va tornar a riure, va dir jo?, eh?, jo?, i ho negà tot, definint aquella història com una mentida bruta, i podrida. Els va instar a reconèixer si realment s'havien cregut aquella rastellera de disbarats i li va suar la calba. Va odiar l'Elvireta meva i el som­riure gèlid del cabronàs del Terradelles. Fins que va demanar proves.

— Tenim el testament i la confessió del tal Ciset -va mentir l'advocat, acompanyat del somriure bondadós del notari Tutusaus.

— El tinc jo! —va cridar don Rafel

— O sigui, que existeix — feia caure les paraules com pedres, el notari—. El vaig redactar jo mateix, senyoria. I en dono fe. I en tinc copia — es va inventar.

—En Ciset va ser jardiner meu, sí. Però fot això son menti­des!

Don Rafel va comprendre que havia de canviar de tàctica. Es va permetre uns segons de descans i va treure la capsota de rapè. Cony de mans que li tremolaven. Ho va voler dissi­mular amb un somriure i va començar a insinuar què volien, què demanaven, què els podia oferir: diners, poder, desigs no acomplerts, don Antoni, o és que mai no heu pensat en la possibilitat d'accedir al càrrec d'Oïdor Primer de la Sala Pri­mera? Què. Però el rostre de l'advocat no perdia el somriure de verí. Aviat don Rafel es va adonar que el notari estava disposat a fixar quantitats i que el Terradelles es mostrava infle­xible en la seva intenció d'iniciar una causa.

—Prohibeixo que s'iniciï cap causa en aquesta Audiència. — Sa senyoria va voler donar-ho per acabat.

— Molt bé —es va aixecar l'advocat davant del disgust del notari—. Recorreré al Capità General.

— Pobre de vós que feu això.

— I tant, que ho penso fer.